Fòrum de Noves Tecnologies en l'Educació

Posts Tagged ‘Llibres’

Estimats novad@rs: davant la proximitat de les VI Jornades del Fòrum Novadors, ens complaem en presentar-vos les dos noves publicacions de Novadors Edicions, en la col·lecció INVESTIC. Medios para la participación, de Andrea Francisco Amat, un anàlisi de la influència dels mitjans de comunicació, que tracta de fomentar la lectura crítica dels processos comunicatius mediàtics en els alumnes i en els ciutadans. I La Cultura del futur dels IES, de Marina Tomàs (coord.), un estudi i una proposta d’anàlisi de les característiques que hauran d’asolir els centres de secundària que desitjen integrar les noves tecnologies de manera sistemàtica en la seva cultura organitzacional i docent.

Aquestos dos darrers llibres s’afegeixen a les publicacions prèvies de Novadors Edicions, Postecnologia, ¿El  final del sueño?, de Francesc Llorens i Cerdà, amb pròleg de Jordi Adell, en la col·lecció SPECULUM, i Tecnologías de la Información en Educación, de Vicent Campos i Francesc Llorens (comp.) també en la col·lecció INVESTIC.

Novadors Edicions estem preparant “Els quaderns d’Aprenentatge en Grup”, de Joan Traver i Manolo Rodríguez, sobre l’aprenentatge cooperatiu, de pròxima aparició en la nova col·lecció SABER COM.

Us animem a fer-nos aplegar els vostres projectes i experiències sobre les noves tecnologies i l’educació, si esteu interessats en veure-los publicats en Novadors Edicions.

Ens veiem la setmana pròxima a la UJI, en les VI Jornades del Fòrum Novadors.

Planilàndia és un clàssic de la ciència-ficció, publicat per primera vegada al 1884. S’ha utilitzat per a l’estudi de la geometria a moltes escoles i instituts, sobretot de l’àmbit anglosaxó i també al nostre entorn.

Va ser escrita per Edwin A. Abbott, un mestre d’anglès, eclessiàstic, fanàtic de les matemàtiques i estudiós de Shakespeare. El text relata com és la vida al pais de Planilàndia, ón només es poden percebre dues dimensions, i reflexa amb crudesa l’estructura jeràrquica de l’Anglaterra victoriana, on els habitants són figures geomètriques. El nombre d’angles i costats determinen l’estatus, de manera que, els triangles isòsceles són les classes més baixes i els soldats. La classe mitjana està formada pels triangles equilàters. Així, passant pels quadrats (professionals i cavallers), s’arriba al cercle, on els costats són tan nombrosos per a poder distingir-los, que són els sacerdots. A banda, es troben les dones, que ni tant sols són considerades figures humanes, i que, com no ténen pretensió d’angle, són inferiors a la xusma isòsceles, i estan totalment desproveïdes de capacitat cerebral, i no tenen reflexió ni judici ni quasi memòria, per la qual cosa, no són ni tan sols conscients de la seua penosa existència i condició.Planilàndia, a més d’altres temes de gran interés educatiu, ens mostra les limitacions de la nostra percepció i ens ajuda a comprendre i a valorar com, amb sana intel·ligència, es poden compensar les dificultats en la percepció, ja siguen ideològiques o físiològiques. O una combinació inquietant d’ambdues.

Segons I. Asimov, “és la millor introducció que es pot trobar a la forma de percebre les dimensions”.

També C. Sagan explica com seria un món totalment plà.

Planilàndia és una novel·la de moltes dimensions…

Però… quantes dimensions hi han a Internet?