Fòrum de Noves Tecnologies en l'Educació

Archive for març, 2009

Planilàndia és un clàssic de la ciència-ficció, publicat per primera vegada al 1884. S’ha utilitzat per a l’estudi de la geometria a moltes escoles i instituts, sobretot de l’àmbit anglosaxó i també al nostre entorn.

Va ser escrita per Edwin A. Abbott, un mestre d’anglès, eclessiàstic, fanàtic de les matemàtiques i estudiós de Shakespeare. El text relata com és la vida al pais de Planilàndia, ón només es poden percebre dues dimensions, i reflexa amb crudesa l’estructura jeràrquica de l’Anglaterra victoriana, on els habitants són figures geomètriques. El nombre d’angles i costats determinen l’estatus, de manera que, els triangles isòsceles són les classes més baixes i els soldats. La classe mitjana està formada pels triangles equilàters. Així, passant pels quadrats (professionals i cavallers), s’arriba al cercle, on els costats són tan nombrosos per a poder distingir-los, que són els sacerdots. A banda, es troben les dones, que ni tant sols són considerades figures humanes, i que, com no ténen pretensió d’angle, són inferiors a la xusma isòsceles, i estan totalment desproveïdes de capacitat cerebral, i no tenen reflexió ni judici ni quasi memòria, per la qual cosa, no són ni tan sols conscients de la seua penosa existència i condició.Planilàndia, a més d’altres temes de gran interés educatiu, ens mostra les limitacions de la nostra percepció i ens ajuda a comprendre i a valorar com, amb sana intel·ligència, es poden compensar les dificultats en la percepció, ja siguen ideològiques o físiològiques. O una combinació inquietant d’ambdues.

Segons I. Asimov, “és la millor introducció que es pot trobar a la forma de percebre les dimensions”.

També C. Sagan explica com seria un món totalment plà.

Planilàndia és una novel·la de moltes dimensions…

Però… quantes dimensions hi han a Internet?

El otro día nos reunimos algunos Novadors en la UJI para atar algunos de los muchos cabos que hay pendientes para las próximas jornadas, un evento que ya es tradicional al comienzo del verano.

En breve publicaremos más información, como la convocatoria para presentar comunicaciones y el programa provisional. Esperamos contar con muchas contribuciones de docentes que quieran compartir sus experiencias integrando las TIC en las aulas, ejemplos de buenas prácticas que puedan servir de inspiración a otros compañeros. Se están preparando interesantes talleres y alguna otra sopresa de la que ya daremos detalle. Algunas imágenes de ese día se pueden ver por aquí.

Aprovechando la reunión, tuvimos una sesión de autoformación donde compartimos ideas, dudas y propuestas sobre los RSS y su utilidad para los docentes. Dejamos aquí la presentación con algunas de las cosas que se comentaron por si a alguien le puede servir.

Tan convencidos quedamos de la utilidad de estar informados que decidimos compartir algunas de las cosas que consideramos interesantes a través de nuestro Friendfeed, integrado en nuestro menú lateral a partir de ahora.

En els darrers dies hem rebut noticies estranyes de Catalunya. Per exemple, llegiu aquesta escrit d’un mestre al Diari de Mataró en relació a l’acord signat pel President de la Generalitat de Catalunya i l’empresa Microsoft.

Més coses: pareix que Microsoft s’ha dedicat darrerament a “la promoció de la realitat plurilingüe”. Primera noticia, la veritat. Com es natural, el President Montilla no ha tingut més remei que dona-li un Premi (mireu la noticia a Vilaweb). A la gent de Softcatalà, naturalment, no li va fer gens de gràcia.

Què li passa a Montilla i als seus socis de govern? S’han begut l’enteniment? Què hi ha darrere de tot açò?

Aquesta significativa presentació de Dolors Reig sobre la Web Semàntica i les possibilitats de futur d’eines com Twine, ha estat postejada per Ana Ovando, novadora principal, en Facebook. Crec que val la pena reproduir-la ací, per tal de reflectir també alguns dels projectes de treball més punters que s’estan fent al nostre país en l’àmbit de la formació. Que us aprofite.

A la premsa llegim quasi a diari articles relacionats amb el present i el futur del llibre. Els sistemes de lectura digital sembla que seran el tema de moda al llarg de 2009. Els editors tradicionals i els editors d’e-books i llibres impressos sota demanda (POD) es troben immersos en un procés de discussió que ja s’ha qualificat en termes d’apocaliptics i integrats. A El País trobem un interessant article sobre les qüestions que estan plantejant-se, entre altres, quan superarà la venda de llibres digitals a la de llibres convencionals (es diu que en 2018). Els dispositius, e-Reader de Sony, Kindle y Kindle2 d’Amazon, etc. van sofisticant-se i semblant-se cada volta més als llibres físics que a la lectura en pantalla, i els formats preparats per a la tinta electrònica superen amplament en qualitat als PDFs. També sorgeixen en aquest escenari, com no, problemes relatius als drets d’edició en diversos suports (per exemple, sembla que la reproducció d’audio dels llibres digitals està calfant la closca a Amazon, doncs el Kindle2 suporta lectura en veu alta, però els drets d’audio s’haurien d’afegir als de text).

En mig d’aquest panorama, la Federació de Gremis d’Editors i la Fundació Sánchez Ruipérez han fet públic recentment el seu informe 2008 ‘La Lectura en España‘, amb interessants discusions i la consideració també dels fenòmens de virtualització de la lectura. Ací tenims, doncs, tema per a la discussió. Un debat al que, sens dubte, caldrà parar atenció en els pròxims temps.

Que aprofite!